REPORTATGE: El vel

El vel és una peça de roba femenina que s’utilitza de diferent manera depenent del país on vius, de la cultura a la qual pertanys, o bé dels motius pels quals el portes, ja siguin religiosos, culturals, masclistes... Tot i així, el fet de portar el vel no és obligatori en la majoria de països.

• El hijab (en àrab حجاب, ḥijāb), també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, s’utilitza en molts països de cultura musulmana, les dones se’l posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic. És un complement que serveix per aportar elegància, seriositat i feminitat a la persona que el du. L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que a d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en altres és opcional (Marroc).





• El xador és una peça de vestir àmplia amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara. A l'Iran n'és obligatori l'ús en llocs públics. La tradició de dur el cap cobert és freqüent en diverses religions originades en pobles semítics, inclosos el judaisme i el cristianisme, tot i que actualment només s’utilitza en cerimònies religioses com casaments.
  
• La burca és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d'una reixeta o d'una obertura a l'alçada dels ulls per a veure-hi. La porten algunes dones a l'Afganistan i a Pakistan. Es va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que la bellesa del rostre d'aquestes temptés els altres homes. De caràcter conservador.
  
• El nicab (en àrab نِقاب, niqāb), de vegades anomenat vel integral, és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, porten al cap per cobrir-se els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls. També de caràcter conservador.
  
• L’al-amira és un vel de dues peces. Una ajustada al cap en forma de gorra, feta de cotó i polièster, i un vel ajustat en forma tubular. (estil popular)
• El shayla és un vel llarg molt utilitzar als països del golf pèrsic. S’embolica al cap i es plega o es fixa a les espatlles. (estil popular)
  
  Després d’aquesta breu explicació dels diferents tipus de vel que podem trobar, podem veure que el que hem esmentat anteriorment és cert. Depenent del país i de la cultura hi ha diferents tipus de vel, que poden ser obligatoris o no.
  D’altra banda, cal dir que no ho hem dit tot. Ens queda descobrir el vel que ens toca més de prop, oblidat per a la majoria.

Sin embargo, quiero que sepáis que la cabeza de todo hombre es Cristo; y la cabeza de la mujer es el hombre; y la cabeza de Cristo es Dios.[…]5. Y toda mujer que ora o profetiza con la cabeza descubierta, afrenta a su cabeza; es como si estuviera rapada.6 Por tanto, si una mujer no se cubre la cabeza, que se corte el pelo. Y si es afrentoso para una mujer cortarse el pelo o raparse, ¡que se cubra!7. El hombre no debe cubrirse la cabeza, pues es imagen y reflejo de Dios; pero la mujer es reflejo del hombre.[…]10 He ahí por qué debe llevar la mujer sobre la cabeza una señal de sujeción por razón de los ángeles..[…]13 Juzgad por vosotros mismos. ¿Está bien que la mujer ore a Dios con la cabeza descubierta? (Primera Epístola a los Corintios Autor: La Biblia.Capítulo 11: 1 Corintios 11)

Molts es sorprendran i d’altres fins i tot ho negaran, però com podem veure, aquests extrets de la Bíblia, ens mostren l’obligació que tenen les dones de potar vel en la religió Cristiana. Aquesta tradició s’ha anat perdent al llarg dels anys, però encara ara trobem a Internet pàgines referents a la religió catòlica on s’hi pengen articles i textos sobre aquest tema, defensant aquesta obligació que tenen les dones de dur el vel.

Sovint cometem l’error de discriminar gent musulmana o pertanyent a altres religions i cultures pel fet de portar un vel. Els critiquem amb el pretext que és considerat un símbol masclista, religiós o perquè no ens deixa veure el rostre de la persona que el porta. Fem totes aquestes acusacions sense conèixer els veritables motius de dur-lo, sense saber diferenciar un vel d’un altre. I sobretot sense conèixer la nostra pròpia religió.
Segons la religió Cristiana, com hem pogut llegir en l’anterior fragment de la Bíblia, qualsevol dona que ora amb el cap al descobert, es deshonra davant de Déu. La dona cristiana té l’obligació de cobrir-se el cap de manera artificial.

No ens hem preguntat mai perquè les monges catòliques vesteixen amb una mena de hiyhab cobrint-se el cap? I tampoc ens hem preguntat mai perquè Maria, mare de Jesús sempre es representa amb el cabell cobert? Doncs aquí tenim la veritable resposta. Fins als anys 1960 era obligatori que les dones catòliques es cobrissin el cap. Per altra banda, comparant les diverses religions esmentades podem veure que pel que fa els primers vels (burca, hiyhab, niqab, al-mira, etc.), en segons quin país es consideren obligatoris (Afganistan, Iran), però en tots els altres no. El Burca és l’únic vel considerat símbol masclista, utilitzat a Afganistan i Pakistan. En canvi, l’única raó per la qual és imposat el vel cristià és el masclisme, ja que segons la Biblia El hombre no debe cubrirse la cabeza, pues es imagen y reflejo de Dios; pero la mujer es reflejo del hombre. 8 En efecto, no procede el hombre de la mujer, sino la mujer del hombre.