A LAS ESTRELLAS LES SALE COMPETENCIA

1. El contenido principal de la noticia es que para dar éxito a una película no hace falta actores famosos.
2. La lista-A serian los actores y actrices más famosos.
3. Noche en el museo 2, Ángeles y demonios, Harry Potter y la saga Crepúsculo: Luna nueva. Afecta en que en muchas de las películas más taquilleras del 2009 no habian actores famosos.
4. Que se dejen de hacer películas ya que la audiencia busca simplemente entretenimiento.
5. Los actores que se han salvado "de la quema" serían Brad Pitt, Johnny Deep y Matt Damon.


(LAIA.)

El mundo entero envejece

1. Tras leer esta noticia, enumera las razones principales del envejecimiento de la población mundial.
Les raons per les quals s'està produint un envelliment de la població és a causa de la disminuició de mortalitat de les persones grans. El fet de que aquestes persones visquin més, i per altra banda les xifres de natalitat disminueixin fa que hi hagi més persones d'edat avançada que jovent.

2. Señala de quién es el informe del que se recogen los datos del texto.
L'informe del qual s'han extret les dades per a elaborar l'article pertanyen a l'ONU.

3. Explica las implicaciones que tiene sobre cuestiones como los mercados de trabajo y la sanidad este envejecimiento de la población.
Pel que fa aquest canvi en la societat, afectarà en l'àmbit de treball de manera que es crearan molts llocs de treball per a atendre a les persones jubilades, ja que n'hi haurà moltes.

4. Expón qué evolución creen los expertos que cabe esperar en las próximas décadas.
Els experts afirmen que el nombre de persones majors de 60 anys augmentarà d'aquí a endavant. Es diu que al 2050 una de cada tres persones (percentatge molt elevat) serà vella.

5. Di cuál es el país del mundo que tiene una población más envejecida y cuál es el que tiene una población más joven. ¿Se corresponden con las medidas de esperanza de vida, según el informe?
El país amb la població més envellida és Japó, per contra el país que té més població jove és Níger. I aquestes dades es corresponen amb les mesures d'esperança de vida que ens dóna l'informe.


6. Según el texto, ¿cuál es la edad media mundial?
Segons l'article, l'edat mitjana mundial actual és de 28 anys, tot i que depèn del país.

7. Escribe las diferencias que se dan entre hombres y mujeres en cuanto a esperanza de vida.
El text deixa molt clar que les dones tenen una esperança de vida més alta que la dels homes amb dades com: hi ha 66 millons més de dones que d'homes de més de 60 anys/ De cada 83 homes hi ha 100 dones i aquesta distància augmenta a partir dels 80 anys, on trobem que de cada 59 homes hi ha 100 dones/ Com més desenvolupat és el país en que es viu, més gran es fa aquesta diferència.

8. Explica cuál es la situación de la población española en la actualidad en cuanto a envejecimiento.
Actualment, Espanya es troba en el divuitè lloc de països més envellits.

9. Observa los mapas y elabora un escrito comparativo de la evolución de la población entre los años 2009 a 2050. ¿Cuáles son las diferencias más manifiestas?
Pel que fa l'any 2009 Europa és la zona més afectada, sobretot Itàlia i Alemaya. Seguida d'Austràlia, Àsia, nord-Amèrica i sud-Amèrica. Per altra banda les zones amb menys persones majors de 60 anys són Àfrica i Amèrica central i part del sud. Al 2050 es produeix un canvi important. Excepte algunes zones d'Àfrica que es mantenen, en la majoria de països ha augmentat aquest nombre. Amèrica del nord, Àsia i Australia han patit els canvis més bruscs.

10. Analiza en el cuadro las diferencias más llamativas en la evolución de la población entre los países desarrollados, en vías de desarrollo y los menos desarrollados. ¿En qué apartado las diferencias llaman más atención?
Les dades que més sorprenen en analitzar el quadre de dades són les de l'apartat que indica el nombre de milers de persones ja que mentre que en els països més desenvolupats dupliquem la dada, en els països en via de desenvolupament i poc desenvolupats arriven a triplicar-la.


Maria Solé Serradell.

EL MUNDO ENTERO ENVEJECE

1.La población envejecerá ya que la natalidad está disminuyendo y la esperanza de vida de las personas cada vez es más alta.

2.De la ONU.

3.Al haber más jubilados, las pensiones augmntarán.

4.Los expertos creen que el número de personas mayores de 60 años aumentará y que en 2050 una de cada tres personas será anciana.

5.El país con una población más envejecida es Japón y el país con una población más joven es Níger. Si, si que se corresponden.

6.La edad media mundial según el texto, es de 28 años.

7.La diferencia es que las mujeres siempre tendrán una esperanza de vida mayor que a la de los hombres.

8.España ocupa el número 18 de países más envejecidos.

9.Las diferencias más manifestas son que en 2009 las zona más afectada seria una buena parte de Europa y por contra, la menos afectaqda seria la gran mayoria de África. Pero en 2050, casi todo el mundo estaria afectado menos una equeña parte de África.

10.En el apartado de la esperanza de vida, ya que en los paises más desarrollados será mayor que a los paises no tan desarrollados.


(LAIA.)

El país de los estudiantes: 'nunca acepté un soborno'.

1. Soborno: Corrupción de alguien con dinero o regalos para conseguir de él una cosa generalmene ilegal o inmoral./Cualquier cosa que mueve o incita a complacer a otro.
Magistrado: Persona que tiene el oficio o el cargo de juez./ Miembro de una sala de audiencia o del Tribunal Supremo de Justicia.
Cprrupción: Soborno o cohecho./ Perversión o vicio./ Alteración de la forma o estructura de algo.

2. La protagonista se llama Afrah Ba-Dwailan, es la primera y única juez que ejerce en Saná. Trabaja junto con otras mujeres en un proyecto para crear una red de casas de acogida para mujeres que han salido de la cárcel.

3. Su país de origen es la República democrática del Yemen, en el texto se diceque es un Estado marxista e independiente del sur, hasta su unificación con el norte en 1990.

4. Piensa que cubrirse de negro de la cabeza a los pies es una costumbre, que no hay nada ni en su Constituciónn ni en el Corán que les obligue a ello. Y afirma que ella misma, cuando va a su pueblo se cubre por respeto a su familia.

5. El caso de Noyud, es el caso de una niña casada por su padre a los 10 años y que logró el divorcio.

6.La protagonista indica que la conciencia del juez complementa las leyes, que el problema no está tanto en la ley como en la sociedad y la família, y que las mujeres que por el motivo qeu sea acaban en la cárcel, no quieren salir porque tienen miedo de sus familiares. Ni la familia ni la sociedad las aceptan.

7. Allí los hombres aún creen que son superiores a las mujeres y esto en España va cambiando poco a poco en un sentido más positivo.



Laia.

"Nunca acepté un soborno"


-> ACTIVIDADES (1-7)


1.Soborno: m. Corrupción de alguien con dinero o regalos para conseguir de él una cosa, generalmente ilegal o inmoral.
Magistrado: m. y f. Persona que tiene el oficio o el cargo de juez. Miembro de una sala de audiencia o del Tribunal Supremo de Justicia
Corrupción: f. Soborno o cohecho.

2.La protagonista del texto se llama Afrah-Dwailan (Mukalla, 1962).Es la primera y única juez que ejerce en Saná, además se dedica a la promoción de la mujer y trabaja junto con otras mujeres en un proyecto para crear una red de casas de acogida para mujeres que han salido de la cárcel.

3.Nació en la República democrática del Yemen, un Estado marxista e independiente del sur, hasta su unificación con el norte en 1990. Creció y se educó en una sociedad muy igualitaria.

4.Según Afrah, que las mujeres se cubran de negro de la cabeza a los pies es una costumbre, ya que no hay nada ni en su Constitución ni en el Corán que las obligue a ello. Ella misma se viste de tal forma en su pueblo por respeto a su familia.

5.El caso Noyud, es el caso de una niña que fue obligada por su padre, a casarse con solo diez años y logró el divorcio.

6.Según la protagonista por lo que respeta a la situación de la mujer, el problema no está tanto en la ley como en la sociedad y familia. En su país, el Yemen, el castigo social es más fuerte que la justicia. Ya que una vez cumplida una condena por un delito, ni la familia ni la sociedad las aceptan.

7.En esta país la mujer es considerada como un ser débil, aún teniendo una carrera como la de derecho. En cambio aquí, las mujeres están o deberían estar consideradas igual que cualquier hombre, en trabajo, salario… Por lo que respeta a llevar una casa, en su país es algo que debe haces la mujer aunque trabaje, contrariamente a aquí donde en principio estos trabajos están divididos entre hombres y mujeres.

Què fer durant la primera setmana de l’any?


Esquí i festa: la millor combinació


Cada cop més joves treballen durant tot l’estiu per a poder pagar-se unes vacances de les més desitjades, una setmana d’esquí i festa.


A Tignes, els Alps (França) s’ha tornat cada vegada més típic que durant aquestes dates nadalenques diversos grups d’amics lloguin apartaments a peu de pista i alhora envoltats de pubs i discoteques durant la nit. El més habitual és passar-hi una setmana, tot i que molts van a passar-hi també el Cap d’Any.

Aquests joves fan el que porten desitjant des de fa mesos < a poder pagar-me aquesta setmana>> confesen molts dels joves esquiadors. El jovent comença a esquiar entre les deu i les onze del matí, fan una petita pausa al migdia per menjar un entrepà, i durant el que els queda de tarda no paren d’esquiar aprofitant al màxim les pistes, i el que no són pistes, fins que tanquen, a les 4.30 aproximadament. S’ha de dir que estacions com aquestes n’hi ha poques, es tracta d’un conjunt de pistes immens format per diverses estacions, que està molt ben comunicat i es pot gaudir d’una neu espectacular casi bé cada dia. Més tard descansen una estona i es troben a un dels apartaments llogats , van a la bolera, a la piscina, a la pista de gel, o a qualsevol de les instal·lacions que poden trobar allà.

Cap a les nou del vespre s’en van tots a un restaurant a menjar la típica Fondue, la Raclette o la Tartifflette. Finalment arriba un dels moments més esperats: la nit. Un cop han acabat de sopar van a fer unes copes als pubs del poble, que tanquen a les dues de la matinada, així que a partir d’aquesta hora, van cap a les discoteques. L’ambient que hi ha a Tignes no el trobes a tot arreu, Francesos, Anglesos, Russos, Espanyols… tots passant-s’ho d’allò més bé. I l’endemà tots a esquiar altre vegada. No és fàcil resistir a una setmana com aquesta, però tots els joves que ho han provat, confirmen que no la canviarien per res del món. Un cop acaben aquests set dies, només esperen que arribi l’any que vé per a repetir-ho.

Aquesta setmana s’està convertint en una tradició de les festes de Nadal per a molts joves, així que si sou fanàtics de l’esquí i us encanta la festa, ja teniu un bon pla de cares a l’any que vé.



Text: Maria Solé

REPORTATGE

ESQUIADA AL PORT DEL COMPTE
El passat 2 de gener del 2010, amb uns amics, varem fer una esquiada amb el consell comarcal al Port del Compte, ubicat a la comarca del Solsonès (Lleida).
A les 6 del matí, sortiem en un autobús de l'estació de busos de Figueres, el qual, ens portaria fins l'estació d'esquí. Després de tres hores de camí, vam arribar, vam descarregar les maletes i els esquís del bus i ens vam dirigir cap a l'alberg que el teniem a peu de pistes. Un cop alla vam deixar les maletes en una sala, ja que, haviem arribat més abiat del previst i encara no tenien les habitacions preparades. Un cop tothom va deixar la seva maleta, tots ens vam dirigir a les pistes, ens vam col·locar els esquís i vam fer una prova de nivell per així poder fer els grups d'esquí. Per sort, la nostre colla, menys els que feien snow, vam poder anar junts i ens ho varem passar més bé.
El temps no era massa bo, però almenys ni plovia ni nevava. Vam comensar el dia pujant al telecadira un cop derrera un altre, baixant per les pistes blaves i vermelles. A dos quarts de dues, ens vam reunir amb els altres grups devant la terrassa del bar per a poder anar tots junts cap a l'alberg on ens esperava el dinar. Un cop dinats, vam tornar a les pistes i vam seguir esquiant amb els grups que haviem fet al matí fins a dos quarts de cinc, ja que, a les cinc tencaben pistes.
Quan varem arribar a l'alberg, ens varen donar les claus de les habitacions i aquella tarda, els monitors ens la varen deixar lliure per a poder-nos instalar. Compartiem habitació amb quatre noies de figueres de la nostre edat molt simpàtiques, amb les quals, varem agafar molta confiansa. A l'habitació del costat, teniem els nois, que ja els coneixiem a tots, de fet, ells varen ser els que ens van convensre per a que anessim a aquesta esquiada.
Dia 3 de gener, els monitors ens venen a cridar a les 8 del matí per a les 9 ser al menjador per a esmorzar. A les 10, quan tots ja haviem esmorzat i ens haviem posat la roba d'esquiar, ens vam dirigir a les pistes i vam estar esquiant fins la una i mitja, que vam anar a dinar i a les tres un altre cop ja tornabem a ser a pistes, aquesta tarda, el temps ja va ser una mica més dolent, ja que a partir de les tres i mitja la boira va comensar a baixar i no es veia res. A les quatre i mitja, quan varem plegar, en teoria habiem d'anar a fer una ruta per alla aprop amb raquetes de neu, pero com ja he dit abans havia moltíssima boira i no ho varem poder fer, aixi que casi tots ens varem anar a dutxar i despres varem anar a un bar que estava per alla aprop a prendre algo calent ja que feia força fred. A les 8, varem anar a sopar i al cap d'una hora, varem anar a les habitacions a fer petar la xerrada fins les deu, que varem tornar a aquell bar fins les dotze, un cop allà varem veure que hi habia un grup de hippies que cantaben, que per cert, ho feien molt bé. Un cop va ser l'hora de tornar a l'alberg, els monitors ens varen dir que la nit anterior altres grups es varen queixar perque feiem massa soroll a la nit i varen decidir de que un monitor es quedaria al passadís fins que no hi hagués soroll, i que ells guardarien les claus de les nostres habitacions així no podriem anar d'una habitació a una altre. D'aquesta manera, tots ens varem portar força bé.
Dia 4 de gener, tornem a anar a esmorzar a les 8 i a les 9 a esquiar, un cop a les pistes el monitor ens va dir que avui fariem una mica de fora pistes, una cosa un pèl difícil però que tots ens en varem sortir força bé. Com cada dia a la una i mitja varem anar a dinar i a les tres tornavem a comensar a esquiar fins a dos quarts de cinc, aquell dia, quan varem acabar d'esquiar, varem agafar uns trineus i tots ens varem anar a tirar en trineu fins les sis de la tarda. A les sis, tots ens varem anar a dutxar, cada un a la seva habitació. Amb els de l'habitació del costat, ja que era l'última nit, varem decidir que dormiriem tots junts, així que varem agafar els matalassos de la nostre habitació i els varem portar a la seva. Quan van arribar les 8, tots varem anar a sopar i a les 9, quan tots ja estavem varem anar a un altre bar a prendre algo fins les 10, que varem anar cap a l'alberg un altre cop. Ara, com que hi habia un monitor al passadis que vigilava, varem haber de passar a l'altre habitació per la finestra ja que si sortiem al passadís, els monitors no ens deixarien.
Dia 5 de gener, l'últim dia de l'esquiada. Varem anar a esmorzar com cada dia a les 8, i a les 9 a esquiar, pero avui, com que no podriem esquiar a la tarda perque habien de tornar cap aqui, varem anar a dinar a dos quarts de tres. Aquell matí no va ser gaire bo, ja que en un telecadira ens varem haber d'esperar tres quarts d'hora a que l'arreglessin perque hi havia una petita averia, va nevar tot el matí i a les pistes hi havia massa neu verge i s'esquiava amb més dificultat. Un cop ja varem dinar, varem anar a preparar les maletes i varem enpendre el viatge de tornada, ha sigut una esquiada que no oblidare mai, en la qual he conegut a molta gent i m'ho eh passat molt bé, i que espero repetir l'any que ve!


Laia Serrano.