Què fer durant la primera setmana de l’any?
Esquí i festa: la millor combinació
Cada cop més joves treballen durant tot l’estiu per a poder pagar-se unes vacances de les més desitjades, una setmana d’esquí i festa.
A Tignes, els Alps (França) s’ha tornat cada vegada més típic que durant aquestes dates nadalenques diversos grups d’amics lloguin apartaments a peu de pista i alhora envoltats de pubs i discoteques durant la nit. El més habitual és passar-hi una setmana, tot i que molts van a passar-hi també el Cap d’Any.
Aquests joves fan el que porten desitjant des de fa mesos <
Cap a les nou del vespre s’en van tots a un restaurant a menjar la típica Fondue, 
fer unes copes als pubs del poble, que tanquen a les dues de la matinada, així que a partir d’aquesta hora, van cap a les discoteques. L’ambient que hi ha a Tignes no el trobes a tot arreu, Francesos, Anglesos, Russos, Espanyols… tots passant-s’ho d’allò més bé. I l’endemà tots a esquiar altre vegada. No és fàcil resistir a una setmana com aquesta, però tots els joves que ho han provat, confirmen que no la canviarien per res del món. Un cop acaben aquests set dies, només esperen que arribi l’any que vé per a repetir-ho.
Aquesta setmana s’està convertint en una tradició de les festes de Nadal per a molts joves, així que si sou fanàtics de l’esquí i us encanta la festa, ja teniu un bon pla de cares a l’any que vé.
Text: Maria Solé
El passat 2 de gener del 2010, amb uns amics, varem fer una esquiada amb el consell comarcal al Port del Compte, ubicat a la comarca del Solsonès (Lleida).
A les 6 del matí, sortiem en un autobús de l'estació de busos de Figueres, el qual, ens portaria fins l'estació d'esquí. Després de tres hores de camí, vam arribar, vam descarregar les maletes i els esquís del bus i ens vam dirigir cap a l'alberg que el teniem a peu de pistes. Un cop alla vam deixar les maletes en una sala, ja que, haviem arribat més abiat del previst i encara no tenien les habitacions preparades. Un cop tothom va deixar la seva maleta, tots ens vam dirigir a les pistes, ens vam col·locar els esquís i vam fer una prova de nivell per així poder fer els grups d'esquí. Per sort, la nostre colla, menys els que feien snow, vam poder anar junts i ens ho varem passar més bé.
El temps no era massa bo, però almenys ni plovia ni nevava. Vam comensar el dia pujant al telecadira un cop derrera un altre, baixant per les pistes blaves i vermelles. A dos quarts de dues, ens vam reunir amb els altres grups devant la terrassa del bar per a poder anar tots junts cap a l'alberg on ens esperava el dinar. Un cop dinats, vam tornar a les pistes i vam seguir esquiant amb els grups que haviem fet al matí fins a dos quarts de cinc, ja que, a les cinc tencaben pistes.
Quan varem arribar a l'alberg, ens varen donar les claus de les habitacions i aquella tarda, els monitors ens la varen deixar lliure per a poder-nos instalar. Compartiem habitació amb quatre noies de figueres de la nostre edat molt simpàtiques, amb les quals, varem agafar molta confiansa. A l'habitació del costat, teniem els nois, que ja els coneixiem a tots, de fet, ells varen ser els que ens van convensre per a que anessim a aquesta esquiada.
Dia 3 de gener, els monitors ens venen a cridar a les 8 del matí per a les 9 ser al menjador per a esmorzar. A les 10, quan tots ja haviem esmorzat i ens haviem posat la roba d'esquiar, ens vam dirigir a les pistes i vam estar esquiant fins la una i mitja, que vam anar a dinar i a les tres un altre cop ja tornabem a ser a pistes, aquesta tarda, el temps ja va ser una mica més dolent, ja que a partir de les tres i mitja la boira va comensar a baixar i no es veia res. A les quatre i mitja, quan varem plegar, en teoria habiem d'anar a fer una ruta per alla aprop amb raquetes de neu, pero com ja he dit abans havia moltíssima boira i no ho varem poder fer, aixi que casi tots ens varem anar a dutxar i despres varem anar a un bar que estava per alla aprop a prendre algo calent ja que feia força fred. A les 8, varem anar a sopar i al cap d'una hora, varem anar a les habitacions a fer petar la xerrada fins les deu, que varem tornar a aquell bar fins les dotze, un cop allà varem veure que hi habia un grup de hippies que cantaben, que per cert, ho feien molt bé. Un cop va ser l'hora de tornar a l'alberg, els monitors ens varen dir que la nit anterior altres grups es varen queixar perque feiem massa soroll a la nit i varen decidir de que un monitor es quedaria al passadís fins que no hi hagués soroll, i que ells guardarien les claus de les nostres habitacions així no podriem anar d'una habitació a una altre. D'aquesta manera, tots ens varem portar força bé.
Dia 4 de gener, tornem a anar a esmorzar a les 8 i a les 9 a esquiar, un cop a les pistes el monitor ens va dir que avui fariem una mica de fora pistes, una cosa un pèl difícil però que tots ens en varem sortir força bé. Com cada dia a la una i mitja varem anar a dinar i a les tres tornavem a comensar a esquiar fins a dos quarts de cinc, aquell dia, quan varem acabar d'esquiar, varem agafar uns trineus i tots ens varem anar a tirar en trineu fins les sis de la tarda. A les sis, tots ens varem anar a dutxar, cada un a la seva habitació. Amb els de l'habitació del costat, ja que era l'última nit, varem decidir que dormiriem tots junts, així que varem agafar els matalassos de la nostre habitació i els varem portar a la seva. Quan van arribar les 8, tots varem anar a sopar i a les 9, quan tots ja estavem varem anar a un altre bar a prendre algo fins les 10, que varem anar cap a l'alberg un altre cop. Ara, com que hi habia un monitor al passadis que vigilava, varem haber de passar a l'altre habitació per la finestra ja que si sortiem al passadís, els monitors no ens deixarien.
Dia 5 de gener, l'últim dia de l'esquiada. Varem anar a esmorzar com cada dia a les 8, i a les 9 a esquiar, pero avui, com que no podriem esquiar a la tarda perque habien de tornar cap aqui, varem anar a dinar a dos quarts de tres. Aquell matí no va ser gaire bo, ja que en un telecadira ens varem haber d'esperar tres quarts d'hora a que l'arreglessin perque hi havia una petita averia, va nevar tot el matí i a les pistes hi havia massa neu verge i s'esquiava amb més dificultat. Un cop ja varem dinar, varem anar a preparar les maletes i varem enpendre el viatge de tornada, ha sigut una esquiada que no oblidare mai, en la qual he conegut a molta gent i m'ho eh passat molt bé, i que espero repetir l'any que ve!
Laia Serrano.
